dimarts, 29 de desembre de 2009

Gaza, un any després de la massacre


Us presente un interessant curt animat de l'israelià Yoni Goodman que reflecteix bastant bé quina és la situació actual de Gaza, encara que la música i l'aspecte del protagonista potser no es corresponen del tot amb les condicions infrahumanes i la desesperació que impregnen el dia a dia dels palestins.



Un any després de la massacre d'Israel sobre Gaza, constatem una vegada més la impunitat amb que actua l'Estat hebreu. Dóna igual que l'informe Goldstone, encarregat per Nacions Unides, acuse Israel de crims de guerra (tot i mantenint una insultant equidistància amb els "crims" de Hamas) o que Amnistia Internacional afirme que no s'han rendit comptes pels "crims de guerra i violacions dels drets humans" que tingueren lloc durant l'anomenada operació "Plom fos". És molt probable que els dirigents israelians tinguen dolor d'estómac de tant de riure quan escolten aquestes coses: ells saben que van a seguir practicant impunement el genocidi sistemàtic i l'ocupació de Palestina; que van a continuar robant, matant, torturant, violant...

Un any després de l'assassinat de més de 1400 palestins -davant la mirada indiferent de la Comunitat Internacional-, sabem que moltes persones de Gaza viuen en tendes de campanya perquè la seua casa va ser destruïda; que el bloqueig d'Israel impedeix l'entrada a la Franja dels materials necessaris per a construir habitatges; que el subministre d'electricitat s'interromp de 8 a 10 hores al dia; que, degut a la massacre, el sector industrial ha desaparegut i la desocupació a Gaza és espectacularment alta; que els efectes psicològics en la població palestina són devastadors...

Un any després d'una massacre on es va destruir gran part de les instal·lacions d'aigua corrent, es van inutilitzar la majoria de les línies telefòniques, i un 70% dels cristalls de les finestres de les cases foren trencats, sabem, en fi, que Gaza és una presó. Una presó "sense futur", en paraules d'Adnan Abu Hasna, conseller de premsa d'UNRWA, l'agència de Nacions Unides que assisteix els refugiats palestins.

La indignació que em produeix la situació de Palestina em deixa, de tant en tant, sense paraules per a expressar-la. Fins i tot, quan escolte notícies a la ràdio sobre l'assumpte sent l'impuls d'apagar l'aparell. Tanmateix, hi ha una cosa que sí que faig i que us anime a practicar, si és que compartiu aquesta indignació: es tracta del boicot als productes israelians. És una acció que va començar a practicar-se coordinadament l'any 2005 des d'una coalició de grups palestins, inspirada en el boicot a Sudàfrica dels anys 80. A primers de 2009, Naomi Klein aportava arguments en defensa del boicot.

Com que estem a Nadal, finalitzaré l'entrada amb una nadala il·lustrada amb imatges: Nadal a Terra Santa.


2 comentaris:

Aitor Carr ha dit...

Hola,

Hi una marxa d'activistes internacionals que està intenat trencar el setge de Gaza. Ho trobareu per Gaza Freedom March i/o Marxa per Gaza

Salut

Vicent Terol ha dit...

Sí que he llegit alguna cosa sobre l'assumpte. Gràcies per la informació, no obstant, i benvingut al bloc, Aitor.