Mishima, llum i foscor

"De sobte, el sol / perfora un gran núvol / i la tarda esclata / com si fos un matí". Aquests són versos de 'La tarda esclata', una preciosa cançó de Mishima, grup de pop format a Barcelona l'any 1999.

La banda catalana va començar cantant en anglés, publicant els seus dos primers treballs en aquesta llengua. L'any 2005 es passaren al català amb l'edició del disc Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa. I farien servir el mateix idioma al seu darrer àlbum, Set tota la vida (2007).

David Carabén és el líder de Mishima, cantant i compositor dels temes. L'estil d'aquest grup indie es troba a meitat de camí entre la cançó d'autor i l'efervescència pop: sonen lluminosos i foscos, optimistes i crus. En aquest sentit, recorden bastant una formació de Brooklyn anomenada The National, els quals vaig poder veure a un bon concert el FIB de 2008.

La banda té una marcada vocació literària. Dues mostres d'açò, més enllà de la valoració que hom puga fer dels textos de Carabén: prenen el seu nom del malaurat escriptor japonès Yukio Mishima; al seu últim disc posen música a un poema de Joan Maragall anomenat 'Els ametllers'.

Al meu parer, Mishima és un molt bon grup amb el qual pots gaudir experimentant diverses emocions i sensacions intenses. Sempre i quan t'agrade el pop, és clar.

Finalitze l'entrada amb el videoclip i la lletra d' 'Un tros de fang', tema que pertany a l'àlbum Set tota la vida.




Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot vora la caixa,
tan petit, insignificant.
A les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir,
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un 'ja ens veurem' i un 'avui no puc'.

Tu no saps reconèixer en mi,
el que tinc d'or et sembla una llauna,
jo m’arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t’amarga
i per allargar la tonteria que ens cremava
vull estar ofegant-me.

Tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir...