Les dades que us presente a continuació estan extretes d'un informe anomenat Catalunya ha deixat de ser catòlica?, elaborat per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC).- A l'Estat espanyol, el 67% dels alumnes es troba a l'escola pública; el 25% a la privada concertada i el 6,7% a la privada no concertada. El 96% de les escoles catòliques són concertades.
- L'Estat gasta 517 milions d'euros en l'ensenyament de la religió: 388 a les escoles públiques i 129 a les privades.
- Dins una escala d'u (poc important) a quatre (molt important), els joves de l'Estat espanyol puntuaven la religió amb un 1,76 l'any 2005.
- El 74% d'aquests joves quasi mai assisteix a cerimònies religioses. Únicament un 4,7% va a missa els diumenges.
- A Catalunya, sols un 36% dels matrimonis s'han casat per l'Església; el 62,8% opta pel procediment civil.
- El 47% dels joves creu que "l'Església es troba més prop dels poderosos i dels rics que no dels pobres i necessitats".
- Entre les professions considerades "més útils socialment", el sacerdoci n'és la penúltima, després dels militars de carrera. El nivell de "confiança" que l'Església inspira en la població jove és la més baixa entre les majors institucions.
Aquestes dades mostren que l'Església està molt desconnectada de la societat, que cada vegada representa menys gent. Tanmateix, aquesta institució compta amb una gran quantitat de privilegis en la seua relació amb l'Estat, com és el fet de poder disposar d'una casella a la Declaració de la Renda per a recaptar diners dels contribuents. Es podria parlar també de la gestió catòlica de la majoria dels centres concertats sostinguts amb els nostres diners, de la presència de l'Església en nombrosos actes oficials... No debades, la institució se sent -se sap- forta, i és per això que es permet la prepotència d'exigir la presència dels seus símbols a les aules dels col·legis públics.
No estaria malament que l'Estat començara a reduir, fins a eliminar-los completament, els privilegis d'aquesta colla tan impresentable, i que els mitjans de comunicació prestaren menys atenció a les destarifades opinions expressades per aquests personatges, alguns d'ells ben sinistres (i sinistres també les opinions...).
9 comentaris:
Jo he vist un comentari per ahi d'un xic molt savi que diu:
"Una lacra, para diferenciar unos de otros, asesinos, torturadores y manipuladores de guante blanco y no tan blanco en épocas pasadas. Guerras, conflictos, doble moralidad, pederastia, esclavitud, mentiras, todo eso son las religiones, TODAS y cada una de ellas, desde el Cristianismo al Islam. Si no hubieran existido JAMÁS estariamos mucho más avanzados y sin tanto racismo ni ideas antihumanistas, porque las religiones ponen a sus símbolos y su "dios" por encima de todo, incluso de las personas. Religiones a la hoguera que tanto les gusta."
Em sembla molt que aquesta gent encara conserva certes quotes de poder, de les que els hi serà molt difícil desempallegar-se...
Thor: No estic d'acord amb criminalitzar les religions en sí. Jo sóc ateu, però respecte que altres opten per la religió, qui sap si per no acceptar la insignificança de l'ésser humà o per una herència educativa. Conec gent catòlica, per exemple, que lluita activament contra la injustícia.
En tot cas, l'Església Catòlica oficial entra dins del joc polític, des d'unes posicions properes a l'extrema dreta. Defensa posicions aberrants, com per exemple la demonització del sexe; i calla davant els pitjors crims de la humanitat, com és el cas del genocidi practicat per Israel a Palestina. I en això sí que pense, amb tu, que és una lacra. A més a més, potser són els majors hipòcrites del planeta, amb les seues conductes pederastes. Són menyspreables, del pitjor que habita al món.
En qualsevol cas, a l'entrada del bloc, jo parlava de la desconnexió entre l'Església i la societat de l'Estat espanyol, unint-ho amb el tema dels privilegis amb que compta. Mane PP o PSOE.
joanfer: Gràcies pel comentari i benvingut al bloc. Supose que tens raó i que no serà fàcil que es vagen reduint les quotes de poder de l'Església. Ho podem observar, vaja...
Però hi ha una cosa que no entenc. L'Església, des de fa uns anys, es posiciona molt clarament al costat del PP, entrant al joc polític bipartidista. Què guanya el PSOE mantenint-li els privilegis? L'acció política de l'Església és sols un avís del que podrien arribar a fer contra el Govern socialista?
El fet no és que no guanyi res el PSOE; és que no li queda més remei que mantenir aquests privilegis.
Avui dia el poder econòmic prima per sobre del poder polític; i l'Església de poder econòmic li sobra.
No només compta, com molt bé dius, amb el control de gran part de l'educació privada, sinó també amb les seves inversions en borsa, les empreses i subempreses que controla, els seus mitjans de comunicació i, el que és més important, el patrimoni social i cultural que poseeix i que recapta anualment mil·lions d'euros.
Estic d'acord amb tu, però, en que no s'ha de carregar contra la religió en sí, ni contra aquelles persones que, en ús de la seva fe, lluiten diàriament per un món millor. Aquesta crítica és contra l'Esglèsia com a insitució...
Entenc el que dius, Joanfer.
Puc comprendre un pacte entre el Govern i l'Església en la línia de "nosaltres (l'Església) estem calladets a canvi de seguir mantenint els nostres privilegis". Però és que, des de fa uns anys, els bisbes han entrat clarament en el joc de la lluita bipartidista. I són una veu molt crítica amb l'Executiu de Zapatero. I, tot i així, el Govern espanyol segueix donant-li un tracte de favor a la Institució catòlica.
Potser la cosa és més complexa i al PSOE li beneficien les crítiques de l'Església. No ho sé...
En tot cas, pense que els bisbes tenen poca influència sobre la societat, com ens diuen les dades exposades a l'informe de la UPEC. I això els situa en una posició més dèbil que la que pogueren tenir fa uns 20 anys. No creus?
Doncs sí, crec que la situació déu ser més complexa i segur que se m'escapen coses a mi i a tots. Les coses tampoc es poden canviar d'un dia a un altre.
Si vull dir-te, però, que a l'Esglèsia les postures no són unànimes; ni a nivell institucional, ni a nivell de cristians de base. Com a tot arreu, hi ha la part més reaccionària, la part més moderada i, inclús, la part més progressista. La que cridanera, com hem vist fins ara, ha estat la reaccionària, recolzada pel PP, COPE... i cert sector del PSOE i la democràcia cristiana (també catalana, no oblidem).
Quant a la pèrdua d'influència... Bé, crec que per això la part més reaccionària s'està radicalitzant, per aquesta pèrdua indeològica. Perquè el seu patrimoni i la seva econòmia, no ens enganyem, segueix en alça...
Estic d'acord amb això que a l'Església les postures no són unànimes. De San Carlos de Borromeo a Rouco Varela hi ha un abisme.
Tot i això, la veu que s'escolta públicament com a representant de l'Església és la més reaccionària. Propera a l'extrema dreta. La que calla davant els genocidis, la que equipara l'avortament a l'Holocaust nazi, la que criminalitza el sexe en una demostració d'indignant cinisme i hipocresia.
Deixant l'assumpte a banda -crec que ja no vaig a afegir-hi res més-, et desitge Bon Any, Joanfer.
Totalment d'acord, em sembla que tu i jo no canviarem gaire la cosa... :P
Bona entrada d'any -i de dècada_ per tu també!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada