Un professor universitari, inicialment prepotent, i acomodat en una posició en què ha canviat l'esforç per una pura aparença de persona important, es troba una jove parella d'immigrants vivint a un pis seu que no visita quasi mai. Aquest és el punt de partida del film The Visitor.
Walter Vale (el professor) fa un doble viatge: un de físic, de Connecticut a Nova York; i un de psicològic, a través de l'empatia que suposa posar-se al lloc de Tarek, un xic siri que és sospitós pel fet de tenir aspecte àrab als EEUU.
Amb serenitat, dramatisme, humor i emoció, el director Thomas McCarthy fa una pel·lícula de denúncia que és limita a mostrar una realitat: la criminalització de l'immigrant àrab a Occident, el tracte inhumanament rutinari a què es sotmès per part de l'Administració.
Nosaltres, els espectadors, som Vale: assistint impotents a la injustícia; negant-nos a assumir que, des de la legalitat, s'actue sense escrúpols.
I de fons, la música com a símbol. La música clàssica -alt estatus social a Occident- substituïda pels ritmes de percussió africana.
Una pel·lícula necessària a una societat -la nostra- on el racisme ha deixat de ser patrimoni dels grups d'extrema dreta per a passar a formar part del discurs predominant, més conscient o inconscientment.
2 comentaris:
Casualitats de la vida que el director es diga McCarthy...
El mateix vaig pensar jo al llegir-ho...! Hehe...
Publica un comentari a l'entrada