Ahir a València no érem un milió o dos, com quan hi ha manifestacions a Madrid convocades per la dreta més carca, on Déu multiplica a la premsa les persones com si foren pans i peixos. També és cert que hi havia prou menys gent que a les massives protestes del 28 d'abril. Trobe que, en aquest sentit, hi ha dos elements a tenir en compte: a) és la primera acció del curs 2009-10; b) l'assumpte d'EpC, tot i ser menys important que altres punts, era una cosa que indignava molt pel seu caràcter absurd.
Tot i això, no es pot dir que hi haguera poca gent. Com a protesta-punt de partida del present curs, pense que la manifestació d'ahir va demostrar que es compta amb un important sol -un mínim-, a partir del qual s'ha d'anar creixent amb més accions.
Potser cal fer una reflexió en el sentit de clarificar què es reivindica, contra què es lluita. Més que tenir-ho clar -que es té-, pensar en estratègies de comunicació de cara al missatge que s'ha de transmetre al poble. Com deia abans, allò d'impartir EpC en anglés era un objectiu molt visible a enderrocar, que actuà com a detonant per a reivindicar molts altres punts més importants que aquell.
Gemma Piqué, de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, avançava ahir alguna idea en aquest sentit en una entrevista a l'informatiu. Parlava de la importància de mostrar pancartes amb situacions concretes de molts centres: hi ha casos de vergonya, i no en són pocs.
En aquesta línia, opine que sobren banderetes de sindicats (STEPV, CCOO...) i partits polítics (Bloc, ERPV, EUPV). Estem al carrer per reivindicar un sindicat, un partit? O ens unim per reclamar un ensenyament públic de qualitat? És positiu que aquestes organitzacions recolzen la protesta, i es comprèn que vulguen eixir a la foto per recordar-nos el seu posicionament. Però la veritat és que no fan falta tantes i tantes banderetes; al meu parer és quelcom sobrer.
En resum: bon punt de partida el d'ahir, però hem de seguir mobilitzant-nos més i més vegades; amb intensitat i imaginació.
2 comentaris:
Hola Vicent,
També cal tindre en compte que la convocatòria era en un dia difícil per a la gran majoria de la gent, un dia laborable del mes de desembre.
Estic d'acord amb el que dius, la mani d'ahir és el principi, la primera mobilització d'un nou cicle. El moviment per l'ensenyament públic, té les brases encara potents. Ahir es va vore. Ara hem de tornar a atiar-les. Jo soc optimista.
És cert el que dius, kirikú. El fet que fóra entre setmana, i en època d'exàmens per a gent de Secundària, dificultava l'assistència massiva.
També sóc optimista. El dimarts no érem quatre gats, malgrat tot el que hem dit. La propera mani hi serem molts més.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada