No fa molt, us parlàvem d'una curiosa retolació bilingüe que ens vam trobar -i vam fotografiar- al supermercat. Recordem la imatge:
Als comentaris d'aquella entrada del bloc hi va haver una mica de confusió: que si allò de "sumo" era valencià blaver, que si es tractava de portuguès...
L'assumpte ens va dur, posteriorment, a una reflexió més general al voltant de la regulació de les normes de la nostra llengua. Tenint en compte que el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua admet formes com aixina, assumpt, dumenge, giner, llançol, llauger, llunt, rellonge, llamentar, llògic, rapidea, socialiste, deportiste, barco, empollar, pago, gasto, xiste i pobrea, potser la paraula sumo hauria d'estar-hi també inclosa? Per exemple, hom podria escriure el següent: "El dumenge em vaig beure un sumo de pinya amb rapidea mentre mirava el rellonge, el qual tenia un barco dibuixat al centre, considerant-se això una cosa ben llògica".
Què en penseu vosaltres? El Diccionari ortogràfic de l'AVL hauria d'admetre la paraula sumo o no? Voteu a la nostra enquesta, ací a la dreta.
Per a una reflexió més profunda, feu clic ací.
2 comentaris:
És lamentable la irresponsabilitat de l'AVL a l'hora de crear documents normatius i com estan confonent els qui tractem d'escriure i parlar correctament en la nostra llengua. És lamentable que no sàpien (o que no vulguen) distingir allò normatiu i prescriptiu (la norma, com s'ha d'escriure correctament) d'allò descriptiu (estudis sobre dialectes, pronúncies locals, variants fonològiques i morfològiques, etc).
A mesura que passen els anys i veig les tendències lingüístiques particularistes, dialectals i absurdes del model lingüístic de l'AVL m'adone que ens estan prenent el pèl i que ens duen, d'una banda, a un particularisme lingüístic que no beneficia ningú, i d'altra a una multiplicitat de formes lèxiques, morfològiques que creen una confusió constant.
L'AVL prioritza una sèrie de formes amb la intenció de marcar una diferenciació lingüística; és una concessió a l'absurd del secessionisme. Admet termes que trenquen consensos anteriors. Els seus criteris tenen una forta interferència política: la influència d'uns postulats antiintel·lectuals i irracionals.
Et recomane llegir el text de Francesc Esteve que he enllaçat al final.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada