Maria Dolors Pellicer (Oliva, 1956) és mestra i forma part dels Moviments de Renovació Pedagògica Col·lectiu de Mestres de La Safor i Escola d'Estiu Mariana-Safor. És escriptora de literatura infantil: publica contes, rondalles i poesia.El seu llibre Rimes i Rialles conté versos senzills, que poden ser gaudits tant per xiquets com per adults. El fil conductor dels poemes és la rialla, com el propi títol ens indica, però hi ha també un espai per a la crítica. Jo l'he descobert fa poc i m'ha agradat prou.
D'aquesta obra he extret les següents poesies. Com en altres ocasions dic, espere que us agraden.
SI A L'HIVERN VAS AL PASSEIG
Si a l'hivern vas al passeig
hi veuràs molt poca gent
perquè el dia és massa curt
i ben prompte pica el fred.
A la part més elevada,
asseguts en un banquet,
quan és dolça la vesprada,
es reuneixen alguns vells
que conversen animats
i somriuen satisfets
recordant les aventures
de quan eren criatures
i corrien amb el temps.
LA LLUNA
La lluna
que em mira
coqueta
i somriu
s'aboca
a les aigües
tranquil·les
del riu.
Hi pesca maragdes
i anells de robins
que es tornen rialles
penjades d'un fil.
QUAN LA POBRESA
Quan la pobresa
es torna immensa,
quan algun poble
perd el conhort,
sempre n'hi ha un altre
que a costa seua
s'omple la panxa
i viu com vol.
LA MAR QUE REIA
La mar que reia
de forma clara,
neta i serena
ja no ho pot fer.
La seua panxa
se li remena,
fa mala cara,
li put l'alé
per tanta i tanta
papilla negra
que l'hi vomiten
alguns vaixells.
Si a l'hivern vas al passeig
hi veuràs molt poca gent
perquè el dia és massa curt
i ben prompte pica el fred.
A la part més elevada,
asseguts en un banquet,
quan és dolça la vesprada,
es reuneixen alguns vells
que conversen animats
i somriuen satisfets
recordant les aventures
de quan eren criatures
i corrien amb el temps.
LA LLUNA
La lluna
que em mira
coqueta
i somriu
s'aboca
a les aigües
tranquil·les
del riu.
Hi pesca maragdes
i anells de robins
que es tornen rialles
penjades d'un fil.
QUAN LA POBRESA
Quan la pobresa
es torna immensa,
quan algun poble
perd el conhort,
sempre n'hi ha un altre
que a costa seua
s'omple la panxa
i viu com vol.
LA MAR QUE REIA
La mar que reia
de forma clara,
neta i serena
ja no ho pot fer.
La seua panxa
se li remena,
fa mala cara,
li put l'alé
per tanta i tanta
papilla negra
que l'hi vomiten
alguns vaixells.
2 comentaris:
M'han encantat!!! Gràcies a tu he descobert una altra font...
Salut!!!
Mª Dolors Pellicer té també llibres de contes. N'he llegit algun -pocs, la veritat- i no m'han agradat tant com els seus poemes.
Ací pots veure una llista del que ha publicat (llista incompleta, perquè no està 'Rimes i rialles'): http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/obresAutor.asp?pId=290
Publica un comentari a l'entrada