Era obvi que els meus arguments estaven imposant-se en la discussió que mantenia amb Nicolau. Asseguts tots dos al bar, i prenent ja la segona cervesa, portàvem una bona estona confrontant les nostres opinions.Tanmateix, no sé dir exactament en quin moment, vaig començar a notar que havia d'esforçar-me bastant més que abans per tal de rebatre allò que el meu amic deia. Fou després, sentint-me esgotat com si pujara una pendent pronunciada, quan em vaig adonar que Nicolau s'havia duplicat. Aleshores em rendí, davant l'evidència que la meua derrota era inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada