dissabte, 26 de setembre de 2009

Internet ens trenca la concentració?

Llegint a Internet, la nostra concentració és menor que si ho fem a un paper? És cert que els diferents elements que apareixen a la pantalla cridant la nostra atenció trenquen constantment la concentració?

Estem acostumant-nos massa a accedir a informació generada per persones no professionals? Hi ha un excés d'informació gratuïta i poc rigorosa? Està Internet conduint-nos a pensar que tot és ràpid, gratuït i sense valor?

Viquipèdia, en els diferents idiomes en què existeix, és una font d'informació on no es pot aprofundir sobre els assumptes consultats? La imatge d'una Viquipèdia democràtica va en contra de la qualitat dels continguts?

Els anomenats ebooks (llibres electrònics) es consolidaran com a substitut o com a complement del llibre tradicional?

Es pot afirmar que les xarxes socials promouen l'ús de xicotetes informacions, però sempre sense profunditat? Contribueixen a la cultura del "més i més ràpid", de la distracció?




Tot açò són preguntes realitzades a partir de les afirmacions de l'escriptor Nicholas Carr a l'entrevista concedida al diari Público el dimarts passat.

Són diferents aspectes relacionats amb Internet els plantejats abans, i pense que poden ser punt de partida per a diversos debats. Per la meua part, sols diré -en relació a la primera idea- que sí em concentre més llegint un diari de paper o un llibre que fent-ho a la pantalla.

Què en penseu vosaltres? Què opineu sobre les preguntes exposades a aquesta entrada?

5 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Volia posar un comentari... peró m'he desconcentrat!! Ja no sé que anava a dir!

Helena Bonals ha dit...

Jo em concentro molt, gairebé tant o més que llegint el diari, només em llegeixo el que vull i el temps passa volant.
Crec que no són necessàries tantes fotografies per captar l'internauta. Oi que un llibre de poemes no ve farcit d'il.lustracions, generalment? Algunes vegades, a més, la fotografia és de gust dubtós, per a això, més val prescindir-ne.

Vicent ha dit...

És interessant la teua aportació, Helena. No tot el món -tu n'ets la prova- té dificultats per a concentrar-se llegint a la pantalla. A mi m'ocorre més que res amb textos llargs. I conec gent que, si vol llegir alguna cosa amb atenció, la imprimeix.

Per altra banda, en relació a les fotografies o il·lustracions en general, jo diferenciaria entre dos tipus (n'hi ha molts més, però ara mateix em centraré en dos):

-Les il·lustracions que van unides a un text i fan la funció de captar l'atenció, de motivar-te a llegir eixe escrit. Una vegada comences a llegir-lo, te n'oblides del dibuix o foto.

-Les imatges que estan presents a la pantalla i que no tenen res a veure amb el text que estigues llegint. Són enllaços i/o missatges que reclamen la teua atenció mentre la teua mirada està centrada en una altre punt del monitor.

Helena Bonals ha dit...

A veure:
Si el text és molt llarg i no deixa espai per respirar entre paràgrafs i al marge, i a més és en lletra de pal sec, jo tampoc em concentro pas. Però insisteixo, a mi les fotos em sobren, encara que ho respecto. Va a gustos. M'agrada el bloc il·lustrat "Menjar blanc", de totes maneres.

Vicent ha dit...

Efectivament, va a gustos. A mi, de vegades, una imatge em motiva per a llegir un text concret. Després pot agradar-me el contingut o no.

De tota manera, Nicholas Carr no està referint-se a les fotos que il·lustren un text. Parla dels constants missatges que apareixen simultàniament mentre hom llig un text que no té res a veure amb aquells (això ocorre molt a la premsa digital), de la dispersió en l'atenció que es produeix sovint (potser no en tot el món). L'escriptor posa l'accent en el fet que Internet es una porta oberta contínuament a multitud de continguts. I, segons ell, això fa que la lectura siga ràpida i amb menys concentració.