dijous, 3 de setembre de 2009

Galeano: mite del corb

Eduardo Galeano (Montevideo, 1940) és un periodista i escriptor uruguaià. Amb estil amè, destaca per rescatar als seus llibres la memòria segrestada d'Amèrica Llatina. Ha escrit també moltes coses referents a la globalització capitalista i els seus devastadors efectes sobre les persones.

Memoria del fuego és un relat de la història d'Amèrica dividit en tres toms. Per a molts crítics, aquesta trilogia és la seua millor obra.

L'editorial Anaya va extreure uns textos del primer volum d'eixa obra i els va editar dins la col·lecció de literatura infantil Sopa de libros. Es tracta d'una sèrie de mites que són testimoni de l'Amèrica anterior a la conquesta europea. Evidentment, Galeano hi posa el seu toc personal, transformant aquests mites en contes.

Per a l'elaboració del text que he extret del llibre, El cuervo, l'autor va consultar l'obra de l'antropòleg francés Levi-Strauss L'home nu (1976), cercant informació i marcs de referència.




EL CUERVO

Estaban secos los lagos y vacíos los cauces de los ríos. Los indios takelma, muertos de sed, enviaron al cuervo y a la corneja en busca de agua.

El cuervo se cansó enseguida. Meó en un cuenco y dijo que esa era el agua que traía de una lejana comarca.

La corneja, en cambio, continuó volando. Regresó mucho después, cargada de agua fresca, y salvó de la sequía al pueblo de los takelma.

En castigo, el cuervo fue condenado a sufrir sed durante los veranos. Como no puede mojarse el gaznate, habla con voz muy ronca mientras duran los calores.