La prostitució en sí no és indigna

Últimament ha estat d'actualitat a la premsa l'assumpte de la prostitució, arran d'un reportatge publicat pel diari El País on es mostraven fotos de pràctiques sexuals a canvi de diners al Raval de Barcelona.

El periòdic Público presumeix de no incloure anuncis de prostitució a les seues pàgines. Es tracta d'una decisió empresarial, configurant així un producte -el diari- dirigit a un lector més o menys progre, més enllà que ells ho presenten com una manera de defensar la dignitat de la dona. Vaig parlar d'açò el desembre de l'any passat.

Aquest darrer mitjà de comunicació ha estat atacant el seu competidor del grup PRISA, acusant-lo de, per una banda, denunciar l'explotació de les dones prostituïdes i, per una altra, publicar anuncis de serveis sexuals mitjançant els quals El País ingressa una suma important de diners.

No tinc cap interès a defensar el "periódico global". Més bé es tracta d'un mitjà que manté una línia que aconsegueix indignar-me amb facilitat. No obstant, en aquesta ocasió és l'enfocament de Público el que mereix les meues crítiques. I és que, aparentant una posició progressista defensora de les dones, el diari de Mediapro fa trampa i, de pas, demonitza l'exercici de la prostitució en sí.

En primer lloc, l'aparent contradicció d'El País no és tal. No és incompatible denunciar l'explotació que hi ha a la prostitució i publicar anuncis de serveis sexuals. No tota la prostitució és sinònim de màfies i abús. Caldria demostrar primer que hi ha anuncis concrets que es corresponen amb pràctiques denunciables en eixe sentit.

I a més d'això, l'acusació de Público té verí: s'està dient, d'alguna manera, que la prostitució en sí és indigna. I això, lluny de ser progressista o d'esquerres, és imposar una moral segons la qual una dona (o un home) no té dret a pactar voluntàriament l'oferiment d'uns serveis sexuals a canvi d'una retribució. El diari exigeix, des d'una suposada superioritat ètica, que la resta de periòdics retiren els anuncis d'aquest tipus. Una cosa que no ha de fer gens de gràcia a moltes persones que exerceixen la prostitució de manera voluntària.

De tant en tant se'ns planteja -és un tòpic ja- un aparent debat amb dues opcions: legalització de la prostitució, ¿sí o no? La intel·ligent sexòloga i ex-prostituta Valérie Tasso sol respondre a això amb aquestes paraules: "Cal rehabilitar moralment les prostitutes. Si simplement es legalitza, les assenyalarem i direm: 'Mira, una puta que paga els seus impostos'". Efectivament, a nivell social, la prostitució és un estigma, va unida a una condemna moral. El diari Público està contribuint a que això continue sent així o, fins i tot, pitjor.