dijous, 24 de setembre de 2009

Expectació a Torrent per la segona fase del referèndum

Anava jo despistat amb el referèndum aquell que va organitzar l'alcaldessa de Torrent per tal de canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià. Però abans que res situaré l'assumpte, per si algú no se'n recorda o no coneixia els fets.

El mes de juliol, els torrentins estaven convocats per l'Ajuntament a votar a una cosa que no se sabia molt bé si era referèndum, consulta o què exactament. Es tractava d'elegir entre nou opcions per a designar el nom del carrer conegut en aquell moment com Avinguda del País Valencià. Entre aquestes, estava la de mantenir eixa mateixa denominació. Altres eren Avinguda del Regne de València (reedició de la Batalla de València!?), Avinguda del Vedat o Avinguda de la Comunitat Valenciana.

L'alcaldessa havia dit que la votació responia a una inquietud del poble: segons ella, els torrentins se li adreçaven pel carrer "contínuament" per comentar aquest assumpte. "No puc seguir vivint així, sabent que el terme País Valencià dóna nom a un carrer de Torrent!", pensava la gent del poble només despertar-se. Tot i això, per alguna estranya raó, van votar 1980 persones sobre un total de 56.745 possibles: menys del 3,5%.

L'opció guanyadora, per una clara diferència, fou Avinguda del País Valencià (el nom que ja hi havia), amb 957 vots. Li van seguir Avinguda del Vedat (307), Avinguda del Regne de València (306) i Avinguda de Torrent (249).

Anava a mantenir-se, per tant, la denominació ja existent? Doncs no, perquè l'alcaldessa María José Català va concloure el següent: com la suma de totes les altres opcions sumava més vots que la d'Avinguda del País Valencià, això significava que el poble volia canviar-li el nom al carrer. A que és lògic, tot i que la cosa no havia sigut aclarida així abans de la votació? De manera que al setembre havia d'haver una segona fase on es triaria entre les tres opcions més votades, a excepció -és clar- de la guanyadora. De vegades el blanc és negre, són coses que passen.

Va ser aleshores quan vaig pensar que s'havia d'exigir a María José Català que es canviara el cognom. Un acte de coherència i justícia: per què ha de patir ella el fet de dir-se Català? Per això vaig encetar una enquesta (la teniu ací a la dreta), a la qual li queden ara mateix sis dies de vida. L'opció guanyadora, per ara, és... María José Paella!. Així va la votació:


Deia al principi que em trobava despistat amb tot açò. Com que no llegia cap notícia al respecte, vaig arribar a pensar que potser l'alcaldessa havia decidit fer marxa enrere en aquesta qüestió. Però ahir, gràcies al bloc d'Aurora Mora (torrentina, si no m'equivoque), Diferència i repetició, em vaig assabentar que ja ha començat la segona fase de la consulta. He sabut, posteriorment, que el poble estava impacient per votar i els nervis es palpaven als carrers de Torrent per l'expectació.

En aquesta ocasió, la cosa va per Internet -sense urnes físiques, vaja- i no existeix la possibilitat de vot blanc o nul. Cal innovar, no? Previsions de participació? No se sap, però als bars no es parla d'una altra cosa.

D'ací a pocs dies sabrem, per fi, el resultat del referèndum eixe o com es diga. I també de la nostra enquesta, referent al cognom que hauria de tenir l'alcaldessa de Torrent en compte de Català.



* Per evitar confusions, diré que aquesta entrada està repleta de comentaris irònics, començant pel mateix títol.

2 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Dóna molta malícia veure com volen disfressar de democràtica una decisió que estava presa d'antuvi. L'alcaldessa pepera de Torrent s'està rient dels torrentins en la cara.

Vicent ha dit...

Ha sigut tot massa descarat. Haguera fet millor eliminant el terme "País Valencià" directament, com s'ha fet a altres municipis governats pel PP. Però mira... Així ens ha donat peu a agafar-nos-ho amb una mica d'humor. I trobe que l'alcaldessa s'ha deslegitimat ella sola.