Les idees d'Alarte

No conec cap enquesta al respecte, però em fa la impressió que, després d'un any d'estar Jorge Alarte com a secretari general del PSPV, la sensació dels qui volgueren que Camps deixara de ser President és que, amb el nou líder dels socialistes, no es fa una vertadera oposició.

L'humorista Xavi Castillo no destaca, pense jo, per ser un fi analista de la situació política al País Valencià. Tanmateix, als seus monòlegs dedicats a donar canya al PP i a l'Església sol reflectir bastant bé -en la meua opinió- quin és el sentir dels valencians que es troben en l'òrbita del PSPV. El dissabte, al MIM de Sueca, l'alcoià va exclamar amb un crit marca de la casa: "Sí és que no hi ha oposició!! Hòstia!!". També va fer un poc -molt poc- de burla sobre Alarte.

La Cartelera Turia, revista absolutament pro-PSOE, també insisteix a dir que, amb el nou secretari general socialista, tenim PP al País Valencià per a molt de temps.

L'ex-alcalde d'Alaquàs concedia ahir una llarga entrevista al diari Las Provincias. Una entrevista llarga i... interessant? No. Avorrida més bé. I és que aquest home és una persona gris, o almenys eixa és la impressió que a mi em transmet.

Més enllà de les formes, i centrant-nos en els continguts, Alarte no expressa cap idea concreta que diferencie el seu partit del PPCV. No diu que vulga fer una política distinta; es limita a transmetre dos missatges: amb el PSPV, hi hauria una "regeneració democràtica"; i el President seria algú de qui els valencians "no se sentirien avergonyits".

Sí a l'AVE, sí a la Copa Amèrica, sí a la Fórmula 1, sí a recolzar amb diners públics el Valencia C.F. Cap comentari sobre la política educativa; no res referent a l'assumpte de la llengua (i els seus vincles amb l'ensenyament); cap missatge relacionat amb el bloqueig en l'aplicació de la Llei de la Dependència; ni una paraula sobre la privatització de la Sanitat; del medi ambient, res de res...

És a dir: la idea de Jorge Alarte és que el PSPV siga un PPCV, però "regenerat democràticament". El Govern valencià -diu el d'Alaquàs- es troba "en clara descomposició" i cal un recanvi, una oxigenació.

Aquesta idea fou també la que Aznar va utilitzar per a postular-se com a alternativa a González l'any 1996: l'honestedat front la corrupció. En compte d'enarborar propostes que connecten a nivell ideològic amb el seu electorat, Alarte pretén presentar-se més o menys com una mena de Camps amb valors autènticament democràtics.

Sé que la política és estratègia per arribar al poder, que la ideologia és un pretext per captar votants: en general, no hi ha polítics amb principis. Si els qui estan al front del PSPV pensen que la millor manera de guanyar unes eleccions és renunciar a elements ideològics propis de l'esquerra, ho faran, evidentment. Una altra cosa és que l'estratègia actual d'Alarte i els seus siga encertada de cara a conduir-los al Govern. La meua sensació és que, ara per ara, els socialistes del País Valencià estan aconseguint que la desmotivació, el desànim i la resignació s'instal·len a la gent que voldria que Camps i tota la seua colla se n'anaren d'una vegada a casa.