La broma de les rendes més altes

Des del mes d'agost, el Govern espanyol ve llançant el missatge que hi havia la intenció de pujar els impostos a les rendes més altes. Així, ens deien que el PSOE és un partit compromès amb els més necessitats, defensor dels dèbils i tota la martingala de sempre.

El dissabte, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de Pressupostos de l'Estat per a 2010. La vicepresidenta del Govern Fernández de la Vega, i la vicepresidenta econòmica Elena Salgado, explicaren en roda de premsa la manera en què l'Estat pensa recaptar 6.500 milions d'euros durant l'any que ve. Van qualificar els pressupostos de "solidaris", afirmant que han sigut elaborats "tenint en compte els més perjudicats per la crisi".

Confesse que no tinc ni idea d'economia. Em costa d'entendre tots eixos termes -moltes d'ells eufemismes- que fan servir els suposats experts en la matèria. Tot i això, després de llegir algunes informacions i opinions sobre la pujada d'impostos que anem a patir, hi ha una cosa que sembla quedar ben clara.

Segons el projecte anunciat -és cert que susceptible de ser modificat al Parlament espanyol-, el 49% de la major recaptació que es pretén prové d'eliminar la deducció dels 400€, i el 44% d'augmentar l'IVA. Eixes dues mesures afecten a les classes altes, mitjanes i baixes per igual. On està la solidaritat? Quina és la famosa pujada d'impostos aplicada als rics? De veritat que es tenen en compte "els perjudicats per la crisi"?

Únicament, el 7% restant procedirà de les rendes del capital (que afecten, sobretot, a les rendes més altes): pugen un punt els primers 6000€ i tres punts la resta. Segons el propi Ministeri d'Economia i Hisenda, amb això s'aconseguirien només 400 milions d'euros durant 2010, d'un total de 6.500 milions que es volen recaptar.

Tremolen els poderosos? Més bé podríem pensar que es moren de riure quan escolten Zapatero, Blanco, Salgado i companyia dir que les rendes més altes van a ser la font principal de diners per a combatre la crisi, dintre una política d'esquerres.

Alguns ja ens oloràvem que tot això no era més que una broma. De mal gust i tirant a cínica.