dimecres, 2 de setembre del 2009

Lògiques incompatibles

Aquest matí m'he disposat a preparar un "arròs blanquet", atenent al nom amb què sempre ma mare s'ha referit a un tipus d'arròs al forn que destaca per la seua senzillesa; també ha sigut conegut fa anys, per aquest mateix motiu, com "arròs de malfaenera".

Comence a pelar unes creïlles quan escolte, al programa La mañana en vivo de Radio 5, que els supermercats volen eliminar o reduir les bosses de plàstic. "Una apuesta por la naturaleza", diu el locutor Óscar Torres. A continuació fa un comentari suposadament espontani i desenfadat sobre la seua companya co-presentadora Gloria Cacho: "Gloria ya hace muchos años que usa el carrito, ¿verdad?". I és que aquesta parelleta sembla seguir unes directrius dels seus caps segons les quals s'han de mostrar una mica graciosos mentre comenten les notícies: riuen, es fan bromes l'un a l'altre... El problema és que no tenen gràcia. En fi. No em desviaré de l'assumpte; seguim.

Tractava de dir-vos que han presentat això de les bosses de plàstic com una grata notícia.

Després, amb les creïlles ja pelades, i apunt de rentar les tomaques, escolte com els simpàtics Gloria i Óscar ens comenten una altra bona nova (almenys així ho introdueixen): després de 15 mesos de caiguda, la venda de cotxes s'ha estabilitzat.

Tracte de recapitular. És bo que es redueixquen les bosses de plàstic i és bo que es venguen molts cotxes. Em quede pensant uns moments, tractant de captar la lògica que subjau a la valoració d'eixes dues notícies. És positiu per a la natura que es fabriquen menys bosses de plàstic, degut al seu impacte ambiental; i és fantàstic que es venguen més automòbils perquè així el medi ambient... No, no... No vaig ben encaminat.

Mentre talle a rodanxes les tomaques, ho acabe d'entendre. La venda de cotxes és bona per a... l'economia! És un indicador del consum: si es consumeix, es produeix; si es produeix, hi ha llocs de treball, es reactiva l'economia, etc.

Però, instants després, trobe que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar. La lògica aplicada en l'assumpte de les bosses desapareix a l'hora de valorar la venda d'automòbils; perquè vendre molts cotxes implica contaminació en la fabricació dels mateixos, augment de residus en cas que els nous automòbils substitueixquen els vells, aposta per un model on el transport públic no és important i, per tant, es produeix més CO2... Si realment et preocupa l'impacte ambiental de les bosses de plàstic, no pots abordar la venda de turismes aïllant per complet el factor ecològic. En el primer cas es té en compte una lògica i en el segon una altra; però hi ha un punt de fricció entre la primera i la segona que les fa incompatibles.

És el moment de posar la cassola al forn. Lleve la ràdio i prem el botó per a que sone la música d'Antiherois.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Les dues notícies són bones... per l'economia d'uns quants. No diré jo que allò de les bosses no sigui perillós pel medi ambient, però vendre't que això és fa per cuidar la natura veient com als mateixos supermercats s'utilitza el plàstic de forma frívola no deixa de ser insultant.

Vicent Terol ha dit...

Efectivament, seria d'una ingenuïtat alarmant pensar que els hipermercats fan això perquè es troben preocupats pel medi ambient.