Fa pocs mesos, Arqueòleg Glamurós deia que tenia constància que gent del seu cercle d'amistats seguia les entrades que ell escrivia al bloc però que, tanmateix, aquesta no tenia el costum de deixar-hi comentaris. Afirmava, en canvi, que altres persones a qui no coneixia -almenys no abans d'encetar el seu espai a la xarxa- hi participaven asíduament amb les seues opinions.
A mi m'ocorre una cosa semblant. Sé que alguns amics i amigues solen donar una ullada a L'aixeta, però no hi escriuen comentaris. Per contra, altres persones, de qui no sabia res abans de començar amb el bloc, sí que ho fan. Amb més o menys regularitat, més o menys actius en funció de l'assumpte tractat o de ratxes temporals.
Pense que el fet que una entrada tinga comentaris o no no és sempre quelcom important. De vegades, hom llegeix un text que li resulta interessant i no té res a dir al respecte, o simplement no té ganes d'escriure, o no li agrada fer-ho. En eixe sentit, no estic segur de compartir -tot i respectar-la, per suposat- eixa idea expressada a alguns blocs mitjançant la frase: "Un bloc es nodreix dels teus comentaris". Una altra cosa és quan la pretensió de l'entrada és conèixer l'opinió dels lectors envers una qüestió concreta: alguns blocaires, per exemple, solen finalitzar el post amb una pregunta de l'estil "Què en penses tu?".
Aclarisc, per si haguera donat a entendre una altra cosa, que m'agrada rebre comentaris i llegir-los. Alguns són simpàtics; d'altres amplien l'entrada amb aportacions; n'hi ha que mostren recolzament a una idea; també en tenim de discrepants que contribueixen al debat...
Acabaré aquest post parlant dels comentaris fets per anònims. Assumpte més que curiós en segons quins casos.
He llegit comentaris d'anònims a L'aixeta que podrien haver estat escrits per qualsevol lector més o menys habitual; una opinió, discrepant o no, sobre l'escrit en concret. Tanmateix, m'he trobat amb un fenomen interessant: sóc conscient que dues persones molt pròximes han deixat comentaris anònims (la simple deducció i l'observació m'han dut a la certesa de la identitat d'aquestes).
En un cas es tracta d'algú que una vegada es va sentir molest per un escrit. Així ho va expressar, mostrant la seua discrepància amb arguments i deixant veure que estava una mica enfadat. Aquesta persona, en canvi, no m'ha dit res al respecte quan hem estat junts parlant amablement.
Pel que fa a l'altre anònim, la cosa és més complexa. És algú que ha escrit comentaris en diverses ocasions amb una actitud consistent a tractar de detectar possibles errors (a l'entrada o als meus comentaris de resposta) o a fer valoracions negatives d'un post de forma despectiva. Una persona pròxima -com dic- amb qui, a més a més, tinc un tracte aparentment cordial. Per què ho fa? No ho sé.
6 comentaris:
Per cels, en pots estar segur.
Ieeep! Gràcies per citar-me!
Jo si que crec que un blog es nodeix de comentaris! Jo escric posts per tal de generar debat, provocar opinions i polémiques! M'agrada saber el que pensa la gent encara que sigui per criticar-me!
Anònims i comentaris... A mi em passa que la gent més propera a mi és la que menys acostuma a deixar comentaris. També és la que menys acostuma a llegir el blog, ja que el que puga dir d'una manera o altra ho saben abans, no van a conéixer res de nou per llegir-me. Per altre costat, cada dia tinc més lectors i menys comentaris, cosa un tant curiosa.
Dels anònims millor no parlar-ne, ara modere els comentaris per tal de evitar-los. El blog anterior el vaig tancar per culpa d'això.
No se si es nodreix dels comentaris o no, però sempre fa gràcia trobar algú que opina sobre allò que has deixat... anònims?... ja ho diu la paraula... no?
Salut!!!
ELS COMETARIS,SON LES VITAMINES DELS BLOCS.
JUGANT AMB BCN.
Thor: Qui sap, qui sap...
glamboy69: Ho sé, perquè visite de tant en tant el teu bloc. Quan es produeix un debat, amb rèpliques i contrarèpliques, la cosa pot resultar d'allò més interessant. Efectivament a les teues "Reflexions d'un arqueòleg glamurós" hi ha debats que paga la pena llegir.
Comtessa: Jo, de vegades, llig una entrada que m'agrada molt i no dic res perquè no sé què dir. M'agrada i prou. Altres vegades, en canvi, l'assumpte es presta a intervindre. Jo, de moment, no m'he plantejat activar la moderació de comentaris. Ho faria en cas que proliferaren els anònims escrits de manera despectiva sense una intenció sincera de debatre. En eixe sentit, tinc un seguidor fidel que hui mateix ha deixat un altre comentari...
Eva: Tots tenim el nostre ego i ens agrada rebre comentaris. Hi estic d'acord.
Anònim: "Jugant amb BCN" és el nom amb que signes? O és alguna cosa que no he entès?
Publica un comentari a l'entrada