Recorde que fa uns mesos vaig llegir a un bloc d'una xica una cosa que em va cridar l'atenció.Aquesta persona tenia oberts dos espais a la xarxa: un de caire més bé personal i un altre on publicava textos literaris de creació pròpia, bàsicament poemes i relats.
Feia bastants setmanes que no actualitzava el bloc literari quan, un dia, va escriure una entrada a l'altre dient que havia decidit tancar el primer... degut a les poques visites que rebia.
I allò em va fer pensar. És clar que, quan escrius a un bloc, vols que la gent et llegeixca: de no ser així, faries servir una llibreta de paper i no un espai a la xarxa. Però tan important és eixe desig com per a determinar el tipus d'entrades que vas a publicar? Són tan grans les ganes de ser llegit -de sentir-se estimat, en el fons- que fan que tanques la porta a les teues inquietuds creatives perquè consideres que estan tenint poc d'èxit? Més encara: per a què escrius?; per a donar eixida a pensaments, creacions, idees... que vols compartir, o exclusivament per a augmentar l'ego? Potser, en moltes ocasions, la resposta a aquesta última pregunta es trobaria més o menys a la meitat de les dues opcions plantejades.
Es podria escriure molt sobre la relació dels blocs amb l'autoestima i l'ego, és cert. Les característiques de la xarxa -les seues possibilitats- poden alimentar certes expectatives d'arribar a ser llegit per un número altíssim de persones: la il·lusió de la fama.
No és menys cert, tanmateix, que tot això de voler sentir-se important, mitjançant la contemplació dels altres sobre un mateix, ho podem trobar -ho trobem- també a diferents àmbits de la vida, fora d'Internet: des d'un lloc de feina concret fins a un regidor d'un ajuntament, passant per un president d'escala. La xarxa, en aquest sentit, no dóna lloc a cap fenomen purament nou i original (no hi ha res nou baix el sol: l'ésser humà sempre ha sigut així): simplement -o no tan simplement- ofereix unes noves regles de joc on apareixen possibilitats que abans no existien.
4 comentaris:
Els meus dos blocs em permeten un món de possibilitats que no hauria conegut mai sense. M'ha salvat la vida, pràcticament, és una revolució per a mi, no sé els altres si pensen com jo.
Benvinguda, Helena, i gràcies pel comentari.
Certament, Internet obri un món de possibilitats en el sentit de compartir coses: arribar a molta gent i accedir al que ofereix una gran quantitat de persones.
M'alegre que els teus dos blocs hagen significat per a tu alguna cosa molt important.
Salut!
Pense exactament igual que Helena, el fet de compartir idees, pensaments i sensacions amb altra gent ens obri molts camins inexplorats.
M'agrada el que dius al post, vaig fer un passeig per "l'aixeta", però tanca-la, no em vull xopar.
Salut i terra!
Joana, benvinguda tu també a L'aixeta. Gràcies pel comentari; m'alegre que t'agrade l'entrada.
D'acord amb el que dius sobre Internet.
He vist que ets d'Algemesí. Salutacions des de Xàtiva!
Publica un comentari a l'entrada